• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Consells per als pares: febre, refredat, diarrea, vòmits i traumatisme

10/04/2017

És molt comú que els més petits emmalalteixin sovint i pateixin diferents mals que els pares no saben com atendre. L'Hospital del Mar ha publicat un manual sobre la febre, els refredats, la diarrea, els vòmits i els traumatismes, amb una sèrie de consells sobre com tractar aquestes malalties, tan freqüents en els nens.

FEBRE

  • Quan el nen té febre és convenient treure-li la roba.
  • Es poden administrar antitèrmics quan la temperatura axil·lar és superior a 38 ºC. La dosi l’ha d’indicar el metge.
  • És aconsellable banyar el nen amb aigua templada aproximadament durant 15-20 minuts.
  • Se li han d’oferir líquids ensucrats per beure, en petites quantitats i amb freqüència. No forçar l’alimentació.
  • El nen amb febre pot jugar si es troba animat i també pot sortir de casa.

Motius de consulta amb el pediatre/a:

  • Febre superior a 40 ºC.
  • Febre en un nen menor de 3 mesos.
  • Febre difícil de controlar amb mesures habituals (treure la roba, antitèrmics, bany, etc.).
  • Presenta algun d’aquests símptomes:
    • Convulsions (“atacs”).
    • Taques a la pell.
    • Dificultat per respirar.
    • Sensació de gravetat, irritabilitat o mal color.

REFREDAT

  • El nen ha de beure abundants líquids.
  • Pot no tenir gana. No s’ha de forçar l’alimentació.
  • Si té febre (temperatura axil·lar superior a 38 ºC), cal treure-li la roba, i se li pot administrar un antitèrmic.
  • És aconsellable banyar-lo amb aigua templada aproximadament durant 15–20 minuts.
  • Si el nen es troba bé, sense febre o altre símptoma que impedeixi la seva activitat, pot anar a l’escola.
  • Si el nen té el nas tapat cal fer rentats amb sèrum fisiològic.

Rentats nasals:

  • Col·locar el nen estirat panxa enlaire i amb el cap girat a un costat i buidar-li en el forat del nas que queda més alt, 1 cc de sèrum fisiològic amb una xeringa. Després es gira el cap a l’altre costat i es fa el mateix.
  • Si el nen té més d’un any es poden administrar 2 cc en cada forat del nas.
  • Es pot repetir diverses vegades al dia, sobretot abans de dormir i una estona abans de menjar.

Preparació a casa del sèrum fisiològic:

  • Posar mitja cullareta rasa de cafè de sal en un got gran i omplir-lo amb aigua de l’aixeta, dissoldre bé i s’obtindrà aproximadament un quart de litre de sèrum fisiològic.
  • Guardar el sèrum en un recipient de vidre.
  • Canviar-lo cada 2 dies.

DIARREA (GASTROENTERITIS)

  • Diarrea lleu: deposicions pastoses o grumoses, algunes verdes o amb moc.
  • Diarrea moderada: deposicions líquides o semilíquides en nombre superior a l’habitual.
  • Diarrea greu: deposicions líquides i explosives en gran quantitat, a les que s’afegeixen vòmits.

Alimentació del nen amb diarrea lleu o moderada:

1. Si prèn lactància materna.
  • Si té diarrea lleu: s’ha de continuar amb la lactància materna.
  • Si té diarrea moderada: se li han d’oferir preses més freqüents; es pot substituir alguna presa per aigua d’arròs (s’indica més endavant com es prepara).
2. Si prèn lactància artificial.
  • Si té diarrea lleu: cal seguir igual.
  • Si té diarrea moderada: s’han de preparar els biberons amb la meitat de cullerades de llet de l’habitual; per exemple, si posa 4 cullerades de llet en 120 cc d’aigua, ara posarà 2 cullerades de llet; això es farà en cada presa durant un dia i el dia següent, se seguirà amb la proporció normal.

3. Si prèn alimentació complementària.

  • El puré de fruites es prepara només amb poma i plàtan.
  • La farineta de cereals es prepara només amb sèmola d’arròs.
  • El puré de verdures es pot preparar amb patata, pastanaga o arròs bullit.
  • Pollastre sense pell, peix blanc o vedella (si ja s’havien introduït), bullits o a la planxa.
4. Si el nen presenta vòmits.
  • S’han d’oferir líquids fraccionats i sovint, bàsicament Sueroral‚ hiposódico, Isotonar, aigua d’arròs o sèrum fet a casa amb sucre i sal.

Motius de consulta amb el pediatra:

  • El nen/a té una diarrea greu.
  • Rebutja completament els líquids.
  • Està exageradament postrat o amb molta son.
  • Té vòmits molt freqüents.
  • Té febre alta i que no baixa amb mesures antitèrmiques habituals.

Preparació de solucions líquides per tractar les diarrees en els nens:

Sueroral, hiposódico:

  • Diluir el contingut d’un sobre en un litre d’aigua (pot ser de l’aixeta).
  • S’administra a temperatura ambient.
  • La barreja només es pot fer servir durant 24 hores; després, cal fer-la de nou.

Isotonar:

  • Posar el contingut d’un sobre en el biberó buit, afegir 250 cc d’aigua tèbia i agitar perquè es dissolgui.
  • La barreja només es pot fer servir durant 24 hores; després, cal fer-la de nou.

Aigua d’arròs:

  • Posar a bullir un litre d’aigua i afegir una tassa de les de cafè d’arròs.
  • Es deixa bullir aproximadament mitja hora, després se passa per un colador i es guarda l’aigua a la nevera.
  • Només es pot fer servir durant 24 hores; després, cal fer-la de nou.

Sèrum fet a casa amb sucre i sal:

  • Dissoldre en 250 cc d’aigua, una culleradeta de les de cafè de sal i dues culleradetes de les de cafè de sucre.
  • Es poden afegir unes gotes de suc de llimona.
  • La barreja només es pot fer servir durant 24 hores; després, cal fer-la de nou.

VÒMITS

  • Al nen se li han d’oferir líquids de forma fraccionada i lentament. Per exemple, 5-10 cc cada 10 minuts, fins que hagin passat 2 o 3 hores sense cap vòmit. Posteriorment, se li ofereix més quantitat i més espaiada (per exemple, 20-25 cc cada 20 minuts).
  • Si paren els vòmits, es pot iniciar una dieta senzilla sense greixos.
  • No s’ha de forçar l’alimentació.
  • Si no paren els vòmits, és millor esperar una estona sense oferir-li líquids i després tornar a provar la tolerància. Poden ser útils les llaminadures de sucre al principi, quan acaba de vomitar i si el nen té “cetona”.

Motius de consulta amb el pediatre/a:

  • Malgrat tot, segueix vomitant.
  • Augmenta la quantitat o la freqüència dels vòmits.
  • Els vòmits persisteixen més de 12 hores.
  • Apareixen signes de deshidratació: orina poc, mulla poc el bolquer, plora sense llàgrimes, perd pes, té la boca seca, està poc actiu o irritable.
  • Està adormit constantement o costa despertar-lo.

TRAUMATISME CRANIAL

  • Cal observar de prop el nen durant 24 hores.
  • Després d’un cop al cap, és freqüent que el nen presenti algun vòmit aïllat i que tingui son, se li pot deixar dormir i al cap de 2-3 hores despertar-lo.
  • Si té mal de cap, se li pot administrar un analgèsic.

Motius de consulta amb el pediatra:

  • Tendència a la son o dificultat per despertar-lo.
  • Visió borrosa o moviments anormals dels ulls.
  • Dificultat per caminar.
  • Convulsions (“atacs”).
  • Desorientació.
  • Vòmits freqüents.
  • Sortida de sang o líquid clar pel nas o l’oïda.
  • Mal de cap intens.
  • Desviació dels ulls o de la boca.
  • Pèrdua de consciència (“desmai”).

Font:http://www.parcdesalutmar.cat/mar/CAT-CASTELLA.pdf

Etapa: 

Comparteix