• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Consells per afrontar els conflictes familiars més comuns

03/01/2014

Totes les famílies afronten situacions complicades tard o d'hora, encara que no sempre de la mateixa magnitud. A vegades, això pot repercutir en la vida quotidiana dels més petits. Et suggerim algunes recomanacions sobre com ajudar-los en aquestes situacions.

Els conflictes no s'afronten igual a totes les edats. A més, en funció del caràcter i de la personalitat, cada nen necessita un suport emocional diferent. Alguns, per exemple, tindran tendència a sentir-se culpables, mentre que altres seran més propensos a mostrar atacs o moments d'ira.

Et presentem una petita guia amb els conflictes més freqüents a les llars.

Problemes amb un fill adolescent

Durant l'adolescència, els joves comencen a construir la identitat pròpia, i se senten més autònoms. Per això poden sentir-se incòmodes o molestos davant qualsevol signe de control dels pares, o fins i tot per la seva presència.

Encara que això es dóna en gairebé tots els adolescents, de vegades la seva actitud pot arribar a ser molt rebel. Aquestes pistes poden ajudar a pal·liar el possible conflicte:

  1. Comunicar-se molt amb ell. Evitar les crítiques, els judicis o les comparacions.
  2. Preguntar-li per les seves coses, mostrant interès autèntic però respectant la seva intimitat.
  3. Valorar sempre que es pugui les coses que fa bé, els èxits.
  4. Buscar algun focus d'interès que es pugui compartir, i tractar d'interessar-se pel que ell considera important.
  5. És interessant tenir debats sobre qualsevol tema d'opinió, sempre de forma raonada.
  6. Quan faci una cosa negativa i calgui dir-ho, fer-li arribar els sentiments que això provoca, més que no pas una crítica reiterativa.

La síndrome del niu buit

La síndrome del niu buit es produeix quan un fill que ha conviscut a la llar tota la vida s'emancipa, o bé viatja fins a un país estranger per seguir allà la vida estudiantil. Això pot provocar una sensació d'incredulitat, de nostàlgia i de tristesa en els pares.

A més també hi ha implícit un canvi de rols que la parella, si conviu, haurà d'afrontar.

  1. No fugir del dol, sinó afrontar-lo i superar-lo.
  2. Afrontar la situació en positiu: a partir d'aquest moment es gaudirà de més temps per a un mateix, podent dedicar-lo a aficions o reptes als que abans no es podia.
  3. Incorporar "rituals familiars" nous, per seguir conreant la relació amb els fills (per exemple trobar-se per dinar o sopar un dia de la setmana).
  4. Sentir-se un mateix, recuperant la cura per l’estat físic, psicològic, etc.
  5. Ajudar els fills sempre que ho demanin, però sense intentar absorbir-los.
  6. Prendre la nova situació com una oportunitat per construir present i futur, amb el millor de les noves circumstàncies i sense mirar constantment cap enrere.

La ruptura de la parella

Que els pares o tutors decideixin separar-se pot ser una situació bastant dolorosa per als nens al principi, encara que amb el temps es poden superar aquestes dificultats.

  1. Comunicar als fills i filles el que està passant. Amb paraules comprensibles per a ells, però sent clars.
  2. Tots dos cònjuges han d'estar presents al comunicar-ho. És bo que hagin acordat prèviament en quins termes parlaran.
  3. En conversar amb ells, centrar-se en com serà la relació entre ells en el futur. Han d'entendre que podran seguir gaudint dels seus pares, encara que per separat.
  4. Evitar decididament que els fills prenguin partit en el conflicte, que se sentin comprats, utilitzats o que se’ls fa xantatge.
  5. Els motius de la parella per separar-se són de la parella. És recomanable ser discret en aquest sentit, i centrar-se en el futur.
  6. Evitar sempre la discussió i els retrets davant els nens.

ReferÈncia bibliogràfica:

 Orientaciones para afrontar los conflictos y dificultades familiares. Confederación Española de Asociaciones de Madres y Padres de Alumnos (CEAPA), 2012 

Comparteix