Conducta suïcida i adolescència: factors de protecció i signes d'alarma

L'adolescència és una etapa plena de canvis i nous reptes en molts àmbits: a nivell físic, psicològic, relacional, acadèmic, etc. És un període de transformació, de transició i de resolució de noves experiències.

Els canvis a nivell físic s'observen a simple vista amb l'aparició dels caràcters secundaris sexuals (creixement del borrissol, eixamplament d'esquena i malucs...); els efectes de les hormones que els impulsen també es reflecteixen en l'estat d'ànim de l'adolescent, encara que aquestes fluctuacions no són tan evidents o comprensibles.

Autors com Erikson, Perkins i Piaget han conceptualitzat els diferents reptes psicològics que ha de resoldre l'adolescent en la seva evolució cap a l'edat adulta. Erikson destaca la identitat com l'objectiu principal en aquesta etapa, aconseguint en aquest camí una sensació d'independència i de control. També assenyala les relacions socials com l'element més important durant aquest període, mentre que en etapes anteriors l'escola i la família tenien més rellevància. Perkins i Piaget destaquen el trànsit del pensament del nen a l'adolescent com el pas del concret (bons i dolents, blanc o negre) a l'abstracte (pensament més elaborat, integrant aquests conceptes: els bons no són tan bons els dolents no són tan dolents) i planteja quatre preguntes bàsiques que l'adolescent ha de resoldre: Qui sóc?; Sóc normal?; Sóc competent?; Puc estimar i ser estimat?

 

Aquesta etapa és, per tant, un escenari de conflicte entre la dependència que els joves encara tenen dels seus cuidadors i la creixent necessitat d'autonomia, llibertat i de construcció d'un projecte vital propi. Una etapa d'aprenentatge, desenvolupament i adquisició d'estratègies necessàries per afrontar els reptes de la vida adulta, en la qual poden haver qüestionaments dels valors familiars i socials abans d'acabar de fer-los propis.   

El concepte de mort es comença a adquirir al voltant dels 8 anys d'edat, aconseguint un coneixement més evolucionat un cop iniciada l'adolescència. Pensar i reflexionar sobre el concepte de la mort és una conducta normal, sovint motivada per la mort d'algun familiar, conegut o mascota, o arran del propi estudi del cicle de la vida.

Pensar en la pròpia mort és sovint un pensament normal, que pot tenir qualsevol persona davant una situació especialment dolorosa, difícil d'afrontar o per a la que no es troba sortida.

En l'adolescència és habitual viure aquestes situacions difícils i doloroses amb més intensitat que en l'edat adulta, tant pel moment vital de la persona, com per la manca d'experiències prèvies. És per això que els pensaments de mort en l'adolescència són més habituals del que pensem. Afortunadament, la majoria d'ells es resolen en la pròpia intimitat de l'adolescent, sense més repercussió ni escalada de gravetat.

No obstant això, hi ha experiències que posen a l'adolescent en una situació de vulnerabilitat, ja sigui per la gravetat de la situació, per la seva condició de llarga durada, o per portar acumulades un seguit d'experiències vitals estressants o de sofriment durant la infància. Les situacions poden ser variades i diverses al mateix temps: conflictes relacionals amb iguals, problemes de vinculació i d'acceptació en grups de pertinença, problemes familiars com conflictiva o ruptura familiar, problemes acadèmics, problemes relacionats amb malalties orgàniques o mentals, mort de familiars o persones significatives, etc.

És en aquests adolescents en situació de vulnerabilitat en què poden donar-se amb més freqüència conductes relacionades amb la mort. Quan parlem de conducta suïcida, ens referim a tot acte que tingui en algun grau una intencionalitat de morir. Aquesta es pot manifestar de diferents formes: idees relacionades amb la mort, planificar la manera de morir, realitzar algun tipus de preparatiu o fins i tot arribar a l'acte amb finalitat suïcida.

Davant d'aquestes situacions, els elements que han estat identificats com protectors per evitar que aquests pensaments de mort empitjorin, i el seu pas a tenir desitjos de morir o d'acabar amb la pròpia vida, o fins i tot de realitzar algun intent de suïcidi són:

Si arribat el cas, vostè observa que el seu fill o filla adolescent manifesta:

Per a l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i per extensió per a tots els serveis de salut, la prevenció del suïcidi és una prioritat.

La majoria de persones que presenten conducta suïcida tenen una bona evolució amb ajuda professional.

Els professionals ens prenem seriosament el patiment dels adolescents, mai pensem que l'expressió d'aquest tipus d'idees o intencions sigui un toc d'atenció, sempre ho considerem una petició d'ajuda i els recomanem que com a pares també es prenguin seriosament aquestes peticions d'ajuda. Sempre, però molt especialment quan el context és semblant al descrit anteriorment.

El professional a qui adreçar-se en primera instància és el seu pediatra o metge de capçalera, qui l'ajudarà a valorar la gravetat de la situació i, si escau, li remetrà al professional adequat, normalment de l'àmbit de la salut mental.

Si es troba davant d'una situació d'alta gravetat o urgència, també pot comptar amb els serveis d'urgències del seu hospital de referència, i en última instància amb els telèfons d'emergència de la seva Comunitat (112 o 061 a Catalunya).

En la detecció, tots tenim molt a aportar, i no només en referència als nostres propis fills. L'escola i altres centres de trobada menys formals també són molt importants, tant en la detecció com en la prevenció del suïcidi.

Val la pena destacar que actualment el món dels adolescents té més dimensions que en altres generacions. Els adolescents es relacionen en les xarxes socials, un món en el qual ells són "nadius" mentre molts dels pares som "immigrants".

Aquesta realitat ha incrementat notablement la complexitat de l'escenari de desenvolupament dels nostres adolescents, amb una paradoxa difícil de gestionar i, d'alguna mesura, relacionada amb la intimitat. D'una banda, al refugi i la clandestinitat d'aquesta intimitat, els adolescents tenen un accés il·limitat a la informació, indistintament si estan o no preparats per processar-la; i d'altra banda posseeixen unes eines de difusió massiva i d'exposició d'aspectes que haurien de romandre en la seva intimitat. Davant aquests reptes actuals i en espera de concretar guies d'actuació més generals, en adolescents en situació de vulnerabilitat es recomana supervisió parental, juntament amb el propi adolescent, de l'ús que fa d'aquestes xarxes socials. No només per protegir-lo de la influència externa, sinó també per evitar que, a l'empara de la bona intenció de "compartir el seu malestar amb altres que li puguin entendre", facin apologia o provoquin el contagi d'aquest tipus de conductes suïcides.