Cada cop més veiem com en les extraescolars esportives s’aplica el mateix model que en l’esport federat, on l’èxit és sinònim de guanyar, i marcar o encistellar més que el rival, són els únics objectius.
Són moltes les veus de psicòlegs i educadors que cada cop més, demanen una pràctica d’esport formativa, sense marcadors, on l’objectiu sigui passar-s’ho bé, aprendre, crear hàbits i transmetre valors que res tenen a veure amb la humiliació del rival.
En aquest sentit, Benjamí Montenegro, de l'Equip Psicològic del Desenvolupament de l'Individu, explica que les activitats esportives extraescolars haurien de ser mixtes i sense marcadors fins als 12 anys i després separar-se per sexes però seguir sense marcador fins als 16, edat en la qual proposa iniciar l'esport competitiu. "Si l'educació és obligatòria fins als 16 anys, l'esport també hauria de ser formatiu, participatiu i socialitzador fins a aquesta edat".
És dolent competir?
Alastrué apunta que en realitat competir no és dolent, ja que l'essència de l'esport és posar a prova la destresa de cadascú, i ens ensenya a guanyar i perdre. "El que cal definir operativament és què vol dir competir i guanyar en l'esport escolar”. I això és el que ha fet ell amb el model Juga Verd Play d'esport escolar. "Hem redefinit el concepte de victòria; per guanyar no n'hi ha prou amb guanyar el partit, perquè això només dóna tres punts i n’hi ha altres set en joc que depenen de la conducta de tots els agents implicats: àrbitres, pares i mares, entrenadors, delegats i els propis jugadors, de manera que si es porten bé el resultat del partit seguirà definint la victòria, però si no actuen de manera correcta no guanyaran ", detalla.
Tant Alastrué com Montenegro asseguren que la clau perquè l'esport resulti formatiu és l'entrenador, que ha d'actuar com a educador i plantejar als jugadors objectius de tasca i no de resultats.
La pressió en els nens
En alguns casos és el mateix nen qui s'imposa aquesta pressió esportiva. Alguns nens són perfeccionistes per naturalesa i són massa exigents amb ells mateixos quan les coses es torcen. Però el més freqüent és que la pressió esportiva sigui de caràcter extern: els nens intenten satisfer les exigències d'un pare, un entrenador o una altra figura d'autoritat i acaben tenint la sensació que guanyar és l'única manera d'aconseguir l'aprovació de l'adult a qui respecten.
En qualsevol cas, la manera en què els nens aprenen a afrontar la pressió esportiva -i la manera en què els adults els ensenyen a fer-ho- no només repercuteix sobre el seu rendiment i diversió en l'esport sinó que pot tenir un impacte durador sobre com afrontar desafiaments similars al llarg de la vida.
Com afecta l’estrés al rendiment
Hi ha dos tipus d’estrès:
L’estrès positiu prepara al cos per afrontar els reptes amb concentració, força, resistència i un bon nivell d'alerta.
L’estrès negatiu pot esgotar l'energia i l'empenta del nen, i es dóna quan el nen ha d’afrontar una quantitat excessiva d’exigències no desitjades.
Els pares haurien de saber detectar la diferència entre si el seu fill té un estrès positiu o negatiu simplement fixant-se en les interaccions del nen durant el partit. Està el seu fill concentrat i preparat per actuar o els nervis li impedeixen donar el millor de si mateix? Com encaixa els errors? Té un esperit esportiu o se li descontrolen fàcilment les emocions?
No obstant això, alguna cosa que pot ser una mica més difícil de detectar és el paper que tu com a pare/mare i altres adults de confiança exerceixen en la manera en què el seu fill aborda les situacions estressants. Per exemple, els pares que emfatitzen massa els èxits esportius dels seus fills corren el risc d'afegir-los encara més estrès. Els pares excessivament entusiastes o ambiciosos amb els èxits esportius dels seus fills tendeixen a reaccionar de forma desaforada davant els errors, els partits que perden i els entrenaments que se salten els seus fills, el que sovint fa que els nens tendeixin a fer el mateix. I quan un nen s'enfonsa davant els seus errors, desaprofita una important oportunitat per aprendre a resoldre problemes i a desenvolupar la resistència.
Escrit per:
Aquesta informació és de caràcter divulgatiu i no substitueix la tasca dels equips professionals de la salut. Si necessites ajuda, posa't en contacte amb el teu professional de referència.
Els avis són un pilar molt important a les famílies actuals. A més d’oferir una ajuda molt important als pares, el vincle que es crea entre avis i néts és molt ric i aporta valors essencials al petit.
L'actitud sexista encara està molt patent entre els més joves. Per prevenir actituds discriminatòries i casos greus de maltractaments en un futur és bàsica l'educació per a la igualtat des de la primera infància i ser un model positiu de conducta.
La convivència entre diferents cultures i l'imparable avanç tecnològic plantegen nous reptes als quals la societat ha de fer front. Tolerància i respecte haurien de ser els valors guia en un món global.
Enregistrament del seminari web sobre gestió emocional i esport infantojuvenil amb eines per al desenvolupament esportiu i personal de nens i nenes. Facilitat per la psicòloga esportiva Ana Merayo i la doctora Eva Ferrer de la Unitat de Medicina de l´Esport de l´Hospital Sant Joan de Déu.
Enregistrament del webinar sobre esport i salut física femenina de nenes i adolescents. Amb la Dra. Eva Ferrer, especialista en Medicina de l´Educació Física i l´Esport i Dona i Esport de la Unitat de Medicina de l´Esport Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
Enregistrament del seminari web sobre com podem fomentar la resiliència a l'adolescència, una competència essencial per prevenir problemes de salut mental i promoure el benestar emocional en els joves; i presentació del programa Henka de l´Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
