• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com reaccionar davant l'enrabiada d'un nen

25/02/2016

El nen diu "no!" A tot, crida, dóna cops de peu i plora. Una situació compromesa que sovint els pares no saben com gestionar. Fins i tot es plantegen si al nen pot passar-li alguna cosa greu o si han fet alguna cosa malament com a pares. No obstant això, aquesta és una conducta normal en els nens, i només cal saber com reaccionar.

Molts pares se senten avergonyits o impotents davant les repetides rebequeries del seu fill en públic, i tenen molts dubtes sobre quina és l’actitud a prendre. Abans que res, el més important és conservar la calma. Els crits d’un nen són estridents i desagradables, però els pares han de pensar que es tracta d’una actitud relativament natural.

Les rabioles són el resultat de la incapacitat de contenir els impulsos davant una situació de frustració. Solen aparèixer en els nens que tenen entre 12 i 18 mesos d’edat, i empitjoren entre els dos i els tres anys, un període en el qual assumeixen que són éssers independents dels pares i volen controlar aquesta independència. Si estan cansats, famolencs o malalts, les rebequeries solen ser més freqüents o intenses.

En qualsevol cas, no és aconsellable que els pares cridin o colpegin el nen, ja que en la majoria de casos això empitjora la situació. Tampoc han de cedir davant les peticions del nen. En comptes d’això, el millor és portar-lo a un lloc apartat, com el lavabo o el cotxe, i allà reduir l’estrès del nen fins que la rebequeria acabi. És important fer-ho sense trencar les normes que els pares han establert.

Mentre no tingui una conducta destructiva, ignorar el nen també pot ser una solució, ja que l’enrabiada és una conducta per cridar l’atenció. Els pares no han de parlar ni reaccionar fins que el comportament acabi. Quan s’hagi calmat, els pares poden parlar serenament de l’assumpte amb el nen. Una altra tàctica que pot funcionar bé és la distracció suau cap a un altre focus d’atenció del nen.

Es poden prevenir les enrabiades?

Encara que en determinades ocasions les rebequeries són inevitables, hi ha alguns factors que poden ajudar el nen a estar menys irritable. Per exemple, que dormi i mengi a les hores correctes, i fins i tot que dormi la migdiada perquè se senti menys cansat. Els especialistes aconsellen emprar un to alegre en donar instruccions als nens, perquè soni més com una invitació que com una ordre. D’aquesta manera, redueixen les protestes. Un altre factor important és evitar les baralles i les disputes per fets irrellevants, com el color de la roba o quines sabates es posarà. Experts de l’Acadèmia Americana de Pediatria, per exemple, aconsellen als pares dir "no" només quan és imprescindible, per exemple, en qüestions de seguretat.

Quan són anormals les rebequeries?

Podem considerar que les rebequeries són anormals i necessiten ajuda d’un especialista:

  • Si no minven un cop superats els 4 anys
  • Si el nen causa lesions o s’autolesiona durant una enrabiada
  • Si s’aguanta la respiració o es produeix un desmai
  • Si el nen es nega a menjar o dormir de manera reiterada
  • Si aquestes van acompanyades d’altres símptomes com malsons, terrors nocturns, involució en el control dels esfínters, mal de panxa, ansietat, o fins i tot aferrar-se als pares

Referència bibliogràfica:

Rabietas. MedlinePlus. 

Comparteix