• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com parlar de les catàstrofes als infants

15/02/2010

El director de la Division of Developmental and Behavioral Pediatrics del Cincinnati Children’s Hospital Medical Center i del National Center for School Crisis and Bereavement, el Sr. David Schonfeld, dóna als pares i cuidadors un seguit de consells per afrontar les conseqüències que suposa pels nens patir una catàstrofe com la succeïda a Haití.
El terratrèmol que va patir Haití el passat 12 de gener ha provocat emocions de tristesa, dolor i impotència a moltes parts del món.

Si ja és força difícil per als adults expressar els sentiments que provoca una catàstrofe d’aquesta magnitud, encara ho és més parlar-ne amb els infants.

El director de la Division of Developmental and Behavioral Pediatrics del Cincinnati Children’s Hospital Medical Center i director del National Center for School Crisis and Bereavement, el Sr. David Schonfeld, dóna als pares i cuidadors un seguit de consells per afrontar les conseqüències que suposa pels nens patir una catàstrofe com aquesta:

  • Parlar-li al nen sobre l’esdeveniment. No parlar-n’hi condiciona que el fenomen en sí sigui percebut per l’infant com un efecte amenaçador. El silenci els hi pot suggerir que el que ha succeït és massa horrible inclús per parlar-ne.
  • És bo començar preguntant al nen què és el que ha sentit a dir sobre la catàstrofe i quines són les conclusions que n’ha extret. Mentre l’infant ho expliqui, cal posar atenció a la informació oculta que no comunica, als errors i a les pors o assumptes subjacents.  
  • Si l’infant qüestiona la possibilitat que esdevingui un altre terratrèmol amb impacte en la seva família, el que realment està preguntant és quina és la probabilitat que torni a ocórrer. En el moment més apropiat cal assegurar que el risc d’un altre terratrèmol a la seva comunitat és molt baix.
  • Els pares han d’animar als nens a fer preguntes i cal que aquests els hi responguin directament. Com els adults, els nens afronten millor una crisis si senten que l’entenen. L’intercanvi de preguntes i respostes ajuda a assegurar un suport continu al nen a mesura que comença a entendre la crisis i la resposta que se’n deriva.
  • És important que els pares limitin al nen a l’exposició de la catàstrofe en els mitjans de comunicació. Cal recordar que sovint els infants sobredimensionen el què els pares veuen a la televisió o escolten a la ràdio.
  • És bo que els pares treballin conjuntament amb els seus fills per descobrir quina és la millor manera d’ajudar a altres persones afectades per un esdeveniment d’aquestes característiques. Així, segurament es veuran recompensats pel fet d’ajudar a tercers en benefici del conjunt de la comunitat.
  • Cal remarcar la consideració que els pares comparteixin els seus sentiments respecte l’esdeveniment amb els seus fills. Aquesta és una oportunitat per als pares d’adoptar un model i un rol per afrontar i planejar possibles situacions similars en el futur. Abans de fer-ho però, és bàsic que els pares estiguin capacitats per expressar un pla positiu i esperançador.
  • Si el pare té dubtes en relació al comportament del seu fill, caldrà que el porti a visitar el seu pediatre, a un altre professional de l’atenció primària o un especialista qualificat en salut mental.



Referència bibliogràfica

How to Talk to Your Children About Disasters. Cincinnati Children’s Hospital Medical Center. 2010 [accés 4 de febrer 2010]. Disponible a: http://www.cincinnatichildrens.org/health/subscribe/ped-insights/02-10/talking-disasters.htm?WT.mc_id=100774c&utm_campaign=Pediatric-Insights&utm_content=disaster-coping&utm_medium=Web&utm_source=Pediatric-Insights-Online


Comparteix