Com influencia la música en el desenvolupament cognitiu?

La música

La música és a la vida, el que l'oxigen als pulmons. Algú de vosaltres s'ha plantejat viure sense la música? Us convidem a fer un exercici pràctic: feu una llista de la música que ens envolta excloent aquells moments intencionats en què l'escoltem al cotxe, per treballar, etc. És possible viure sense música, si fins al so dels smartphones és una melodia o un anunci publicitari té com a base fonamental per al seu engagement una harmonia que ens serveix per establir un vincle emocional amb el producte?

Definitivament la música forma part de les nostres vides, des de gairebé els mateixos orígens de la nostra espècie... i ens acompanyarà per sempre, fins i tot des d'abans de néixer. Diversos estudis s'han dedicat a abordar la influència que exerceix la música al ventre matern, partint que el fetus és capaç d'escoltar sons des d'una determinada fase del seu desenvolupament (s'estima que és entre les setmanes 8-12 quan reacciona a sons i vibracions). Entre els beneficis que exerceix el fet que la dona embarassada escolti música, es relacionen:

• Estimula la freqüència cardíaca i l'activitat cerebral.

• Enforteix els vincles entre la mare i el nadó.

• Afavoreix el benestar, etc.

En aquesta línia s'han dut a terme diversos estudis, per tal d'obtenir evidències científiques respecte a l'exposició o no a la música durant el desenvolupament embrionari. Tots ells arriben a l'afirmació que es produeixen beneficis a nivell neurològic que són evidents i importants per a les subsegüents fases del desenvolupament cognitiu posteriors al naixement.

Aquesta conclusió es basa en l'evidència que la música afavoreix la neurogènesi, és a dir, la generació de noves neurones. Un increment del nombre de neurones facilitarà els processos cognitius de l'individu i l'ajudarà a estar exposat a sofrir en menor risc aquelles malalties associades a la mort neuronal com poden ser per exemple l'Alzheimer.

Quan l'estimulació musical dels nens i adolescents, és un procés intencionat, en el qual els menors no només són agents passius davant de l'audició de determinades peces musicals, els beneficis augmenten.

Vegem a continuació alguns dels avantatges que pot tenir l'educació musical a nivell cognitiu:

• Afavoreix l'augment de la capacitat nemotècnica, d'atenció i de concentració.

• Facilita la resolució de problemes matemàtics i de raonament mental complex.

• Promou noves vies d'expressió i per tant, de canalització de les emocions.

• En ser una activitat a combinar amb el ball o altres activitats físiques, afavoreix el desenvolupament muscular, el control de l'equilibri, l'estimulació de diversos sentits alhora, etc.

• És una font inesgotable per a l'estimulació de la creativitat.

• Fomenta una millor autoestima.

• Facilita els vincles personals i el desenvolupament d'habilitats socials.

• Contribueix a agilitzar la rapidesa amb què el cervell és capaç de processar la parla i per tant, ajuda a que el sistema auditiu del nen sigui més eficient.

Com es produeix l'aproximació dels nens a la música?

Els nens de molt tendra edat necessiten d'estímuls sensorials que contribueixin al seu correcte desenvolupament. En aquest sentit, i considerant els beneficis exposats anteriorment, la música és un favor clau que si no es presenta des dels primers anys pot repercutir en alteracions a nivell psíquic o biològic, davant la manca d'estimulació que comporta associada.

Algunes de les fites en el desenvolupament cognitiu dels nens en la seva interacció amb la música, en funció de l'edat, són:

• Des del naixement: l'infant reacciona davant de qualsevol estimulació sonora modificant el seu estat de repòs i en determinades situacions fent moviments a la recerca de la font sonora.

• A partir de l'any: els petits són capaços de fer música mitjançant cantussols o balbucejos. A mesura que vagi creixent aquests sons aniran incorporant el ritme en la seva reproducció. Així mateix, i a nivell motor, amb aquesta edat els nens solen reaccionar davant la música amb balanceigs, inclinacions de cap, girs de canell, elevació de braços, etc.

• Als dos anys: són capaços de manipular instruments sonors o de generar sons amb objectes, fins i tot amb la finalitat d'acompanyar a melodies improvisades.

• Dels 2 als 3 anys: es presenta una major coordinació psicomotriu i una resposta rítmica més d'acord amb la música que escolta. A partir d'aquesta edat, els petits són capaços de cantar com a activitat auxiliar al joc.

• Dels 3 als 4 anys: augmenta la coordinació i la varietat de moviments, permetent al petit simular fins i tot alguns passos de dansa.

• Dels 4 als 5 anys: es comença a desenvolupar la capacitat de memorització de melodies i de lletres de cançons, cada vegada més llargues. En alguns casos, el nen serà capaç de compondre les seves pròpies cançons, desenvolupant d'aquesta manera la seva creativitat i imaginació en l'àmbit musical.

• Dels 5 als 6 anys: es millora el to i la capacitat de cant, disposant de capacitat per reproduir cançons, corregir-les i memoritzar-les.

Com es pot afavorir des de l'educació infantil l'estimulació musical?

Resulta essencial que els professionals de l'àmbit educatiu coneguin les diferents etapes del desenvolupament cognitiu dels nens en relació amb la música. Aquestes van, com comentàvem anteriorment, des de la simple repetició de ritmes a la capacitat d'aprenentatge de melodies i lletres de cançons.

La música com a disciplina ha de tenir entitat pròpia en el currículum educatiu, quan l'alumne disposi de la capacitat cognitiva adequada per assimilar els continguts relacionats. En les edats més primerenques la música ha de ser l'eix vertebrador del dia a dia de l'escola, contribuint així l'integral desenvolupament del nen, en funció de la seva edat.

Reforçar en l'entorn de casa l'estimulació musical de l'infant, sempre serà favorable. Així mateix, conforme vagi creixent, la música es pot anar suggerint al menor com una activitat d'oci, aprenentatge i interacció social. Descobrir el potencial de cada nen, per tocar un instrument, cantar en una coral, practicar el ball, etc. si s'estimula des de la més tendra infància, pot ser una activitat factible amb un component d'incalculable valor per a la seva salut cognitiva i emocional.