• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com ajudar els nens en la mort i el dol per un ésser estimat

15/11/2012

La mort d'un avi, un pare, un germà o un amic és un tràngol pel qual es pot passar durant la infantesa. No hem d'ocultar la realitat als nens ni protegir-los de la mort, però sí ajudar-los en el procés de dol. T'expliquem com fer-ho.

La mort, per a un nen, significa quelcom més que la pèrdua de la presència física d’una persona. Alhora, el nen pateix d’altres pèrdues secundàries:

  • Pèrdua (i canvi) de la identitat o la personalitat. Pot canviar, a més, el rol que manté en la família.
  • Pèrdua (i canvi) de la seguretat en si mateix, tant a nivell emocional com físic.
  • Pèrdua (i canvi) del significat d’algunes qüestions que s’havia plantejat. El nen pot reestructurar i revaluar les metes i els somnis de la seva vida.

Els nens solen expressar el dolor davant la mort a través del comportament, de les emocions, de les reaccions físiques i dels pensaments. La resposta depèn de diversos factors: el tipus de mort, la reacció dels pares i altres persones properes, la personalitat o fins i tot l’estructura i la relació entre els membres de la seva família. Els problemes d’aprenentatge o les patologies de salut mental poden resultar un factor que complica la reacció de l’infant o de l’adolescent en aquests moments de dolor.

En tot cas, es pot ajudar els nens a suportar el dol de maneres distintes. Tingues sempre present l’edat del nen, la situació i el context de la mort:

  1. Digues sempre la veritat als nens . Ocultar-los informació els confon i acaben per desconfiar del què se’ls explica.
  2. Sigues simple i directe . No facis servir eufemismes del tipus "s’ha quedat adormit" o "l’hem perdut" quan et refereixis a la persona que ha mort.
  3. Tranquil·litza’l si suggereix d’alguna manera que té la culpa de la mort . Aquest és un sentiment recurrent en els nens.
  4. No amaguis les teves emocions i explica-li què sents tu . Això l’ajudarà a comprendre’s a ell mateix. Guarda’t els sentiments més intensos i dramàtics per als moments privats en presència d’altres adults.
  5. Si és possible, deixa-li participar en les rutines de l’hospital , si es tracta d’una persona malalta, o assistir al funeral . L’ajudarà a comprendre millor què és la mort.
  6. Anima’l a que parli i faci preguntes sobre la mort . Demana-li que t’expliqui quins són els seus sentiments i pensaments.
  7. Dóna-li consol sempre que manifesti alguna emoció forta.
  8. Deixa’l que s’expressi . Per exemple, suggereix-li que escrigui i plasmi el que sent en un diari personal o que ho faci usant qualsevol altra expressió artística.
  9. Accepta i normalitza les expressions d’emoció del nen.
  10. Parla amb ell o ella sempre que calgui .
  11. Ofereix-li suport extra en les seves tasques escolars i en les seves obligacions socials durant el període de dol.
  12. Intenta entendre la seva manera d’enfrontar-se a la mort.
  13. Parla i busca el suport d’altres adults (professors, entrenadors, monitors...) que estiguin en contacte amb el nen.
  14. Controla la resposta del nen en el temps. Després del primer any després de la pèrdua, un 10% o un 15% dels nens pot patir problemes, principalment en forma de depressió. En cas de necessitat, cal consultar un especialista en salut mental.
  15. Explica-li que és bo conservar els bons records que ha viscut amb aquella persona que estimava, i que mantenir-los, l’ajudarà en el futur.

Els nens, de la mateixa manera que els adults, experimenten la pena i el dolor a la seva manera. Els sentiments canvien amb el temps però, de vegades, el procés de dol continua durant tota la vida. No obstant això, a mesura que passen les setmanes i els mesos, l’enfocament emocional intens i els sentiments perden importància ja que es restableix l’equilibri a la vida i, sobretot, els nens i adults reforcen els records positius.

Referència bibliogràfica:

Goodman, R.F. Els nens i el dolor: el que saben, com se senten, com ajudar-los. NYU Child Study Center [accés: 9 novembre 2012].

Comparteix