• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com actuar en una situació en què un nen s'ennuega

07/07/2017

Si bé els ennuegaments poden ocórrer en persones de qualsevol edat, els nens de menor edat són un grup de risc en què passa amb més freqüència, sobretot amb aliments i amb peces petites de joguines.

Hem de sospitar que un nen s'està ennuegant quan, de forma brusca, sobretot si estava menjant o jugant amb peces petites, comença amb dificultat per respirar, tos o sorolls respiratoris (estridor).

És important tenir algunes nocions bàsiques sobre com actuar davant d'un nen que està patint un ennuegament. A continuació s'exposa l'esquema de tractament de les Recomanacions de 2015 de l'European Resuscitation Council. 

 

Quan un cos estrany, ja sigui líquid o sòlid, entra a la via aèria d'una persona sana es produeix immediatament un reflex en forma d'accés de tos la qual té com a finalitat expulsar-lo. La tos és el mecanisme més efectiu per a la mobilització d'un cos estrany allotjat a la via respiratòria. Per tant, en un nen que està conscient, que respira i que tus cal animar-lo a que segueixi tossint i respirant i continuar vigilant el seu estat per veure si es resol l'obstrucció o si la situació canvia.

Una possibilitat, si l'obstrucció no es resol, és que la tos deixi de ser efectiva i comenci a ser feble, que no produeixi soroll i que el nen finalment deixi de tossir i no pugui parlar, tot i que encara estigui conscient. En aquest cas, cal demanar ajuda per avisar al servei d'emergències mèdiques (SEM, 112) i realitzar maniobres que intentin resoldre l'obstrucció, ara que el nen no és capaç de fer-ho per si mateix. Aquestes maniobres es basen en l'aplicació de cops a l'esquena i compressions toràciques o abdominals, segons l'edat. 

Maniobres de desobstrucció en el nen gran (conscient però amb tos inefectiva)

S'han d'alternar cinc cops a l'esquena amb cinc compressions abdominals. Atès que el nen no està inconscient, pot mantenir-se dempeus amb ajuda de la persona que realitza les maniobres, que es col·loca darrere seu.

Els cops a l'esquena són més efectius si el reanimador posa una mà al pit del nen i l'inclina cap endavant, de manera que si l'objecte es desimpacta pugui desplaçar-se cap a la boca amb més facilitat. En aquesta posició, el reanimador ha de donar cinc cops forts amb el taló de la seva altra mà (no amb els dits) entre les escàpules (omòplats) del nen.

Si els cops a l'esquena no aconsegueixen resoldre l'obstrucció ha de passar-se a realitzar cinc compressions a l'abdomen. Per a això, el reanimador ha de col·locar-se darerra del nen. Si el nen és més gran, podrà col·locar-se de peu darrere seu. Si és petit pot ser que necessiti agenollar-se per realitzar millor la maniobra, com s'observa en la imatge.

La maniobra consisteix a passar els braços per sota les aixelles del nen per envoltar-lo, col·locar un puny a la "boca de l'estómac" (entre el melic i la part baixa de l'estèrnum), subjectar-lo amb l'altra mà i realitzar cinc compressions brusques, cap amunt i cap enrere. 

Després de realitzar les cinc compressions hem de comprovar si a la boca del nen hi ha algun rastre del cos estrany, que pot haver-se mobilitzat cap a la boca. Només en el cas que sigui visible i fàcilment accessible hem d'intentar retirar-lo. Per a això, ha d'introduir-se un dit pel lateral de la boca i escombrar el cos estrany cap a fora. En cas contrari, és millor no intentar extreure'l, ja que podria tornar a produir obstrucció i retornar a la situació inicial.

En cas que persisteixi l'obstrucció hem de continuar alternat els cinc cops a l'esquena amb les cinc compressions abdominals fins que es resolgui l'obstrucció o fins que el nen estigui inconscient. Més endavant s'explica què fer en aquest cas.

Maniobres de desobstrucció en el lactant (conscient però amb tos inefectiva)

La diferència fonamental amb el nen gran és que no estan recomanades les compressions abdominals, pel major risc de produir lesions en els òrgans de l'abdomen (sobretot el fetge), i en el seu lloc es recomana substituir-les per toràciques.

Quan la mida del nen i del reanimador ho permetin, en el nen petit (generalment menor d'un any) les maniobres de desobstrucció es realitzen amb el reanimador assegut o agenollat i el nen col·locat cap per avall al llarg del seu avantbraç. La mà del reanimador subjecta el cap del nen, que es troba inclinada cap avall. En aquesta posició, amb la mà lliure el reanimador realitza els cinc cops entre les escàpules del nen.

Posteriorment ha de girar-se el nen i col·locar-lo cap per amunt sobre l'altre avantbraç mantenint el cap més baix, per a realitzar els cinc cops toràcics.

Aquests es realitzen en el punt en què s'apliquen les compressions en el cas de la reanimació cardíaca, és a dir, en el terç inferior de l'estèrnum (aproximadament un dit per sota de la línia que uneix les dues mamil·les).

Es realitzen amb dos dits o amb el taló de la mà, segons la grandària del nen, i han de ser bruscos i dirigits cap endavant i cap avall.

Igual que en el nen gran, després de cada cicle de cinc cops a l'esquena i cinc compressions toràciques cal inspeccionar la boca i extreure el cos estrany només si és visible i fàcilment accessible amb la tècnica "d'escombrat" abans exposat.

Maniobres en el cas de que el nen estigui inconscient

En el cas que durant les maniobres de desobstrucció observem que el nen perd la consciència hem de col·locar-lo a terra, cap per amunt, tornar a demanar ajuda si no ha arribat ja (o si no hi ha ningú més, trucar al SEM, 112) i començar a realitzar maniobres de reanimació cardiopulmonar. Aquestes, a més de suplir la respiració i el batec cardíac del nen, tenen la finalitat d'intentar mobilitzar el cos estrany i resoldre l'obstrucció.

Per a més informació consulteu les pàgines web de l'European Resucitation Council i del Consejo Español de RCP.

Comparteix