Com actuar quan un nen roba
Els pares solen preocupar-se quan s’adonen que el seu fill ha robat, es pregunten per les causes d’aquesta acció, pel comportament, per la magnitud del problema, i fins i tot si el seu fill pot convertir-se en un “delinqüent juvenil”.
Els nens entenen què és robar?
És freqüent i normal que un nen petit agafi alguna cosa que no li pertany si li desperta interès o li crida l’atenció. Aquest acte no es pot considerar ben bé un robatori fins que el nen sigui prou madur com per entendre que agafar allò que no li pertany és una conducta inapropiada. L’edat per començar a entendre-ho és entre 3 i 5 anys.
Una educació activa per part dels pares sobre la propietat i la consideració cap als altres ajudarà a fer-los entendre el concepte d’honradesa. Els pares actuen com a models dels fills: si aquests s’emporten material d’oficina de la feina a casa o presumeixen que el caixer del supermercat els ha tornat canvi de més, els fills entendran que és una pràctica legítima i serà molt difícil que entenguin el valor de l’honradesa.
Robar en l'adolescència
Tot i que molts nens aprenen i saben que robar no és correcte, els nens més grans i adolescents a vegades roben, i ho fan per vàries raons:
- Tenir tantes coses com els germans, que aparentment són afavorits amb més regals o més afecte.
- Mostrar valentia davant dels amics i companys.
- Fer regals a amics o familiars per ser acceptat millor pels seus iguals.
- Tenir por a una dependència, ja que desitgen no haver de dependre de ningú, de manera que roben el que necessiten.
Una pregunta que s’han de fer els pares és si el fill ha robat per la necessitat de rebre una major atenció. Podria ser que l’objecte robat vingués a substituir la manca d’amor o afecte que pugui percebre el nen. Els pares s’han d’esforçar i donar-li més protagonisme i reconeixement al fill com un membre important de la família.
Com actuar davant un nen que ha robat
Si es prenen les mesures adequades, és força probable que el nen abandoni la pràctica de robar. Si els pares descobreixen que el seu fill ha robat, es recomana:
- Comunicar-li que robar no està bé.
- Si és adolescent, ajudar-lo a pagar o retornar l’objecte robat.
- Assegurar-se que el nen no es beneficia de l’objecte robat sota cap circumstància.
- Evitar esbroncades, pronosticar mal comportament futur o qualificar-lo de lladre o de mala persona.
- Fer-li entendre clarament que el seu comportament és totalment inacceptable.
Si el nen segueix robant i a més hi ha altres indicis de mal comportament, el fet de robar pot ser una senyal d’un problema més greu respecte el desenvolupament emocional del nen o de la família.
Al tractar un nen que roba de forma persistent, el psiquiatre avaluarà quines són les veritables raons per les quals té necessitat de robar, i desenvoluparà un programa de tractament.
Alguns aspectes importants són ajudar-lo a aprendre a establir una relació de confiança (ja que els nens que roben de forma repetida tenen un problema de confiança cap als altres i per establir-hi bones relacions) i ajudar la família per a que doni suport al nen en una trajectòria més saludable de desenvolupament.
Los niños que roban. American Academy of Child and Adolescente Psychiatry
