• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Com actuar amb els nens sans davant la malaltia d'un germà

27/10/2014

Un ingrés hospitalari és un fet que generalment produeix ansietat i malestar al pacient. En el cas dels nens aquest malestar es transfereix de forma directa a la seva família. Els pares d’un nen malalt pateixen tant o més que ell, encara que d'una manera diferent.

De la mateixa manera, la malaltia infantil té un impacte significatiu en els germans, els quals pateixen un augment d'estrès a l'haver de realitzar un major nombre de tasques a la llar i rebre una menor atenció dels seus pares.

L'objectiu d'aquesta guia és oferir unes pautes per afrontar de la millor manera possible l'ingrés hospitalari d'un germà o d'un nen proper a la família quan l'ingrés serà prolongat o la malaltia greu i/o crònica. Està dissenyada per a nens d'entre 3 i 10 anys d'edat. 

Per què és important que es gestioni bé l'ingrés?

Els nens sans poden reaccionar malament davant la desinformació que moltes vegades acompanya l'ingrés d'un germà. Fins i tot de vegades tots els esforços que realitzem amb la finalitat de protegir-los són mal interpretats i no aconseguim el nostre objectiu.

Una mala gestió d'aquesta situació pot comportar conflictes entre els germans, cosa que sovint porta a una sèrie de problemes conductuals, emocionals i socials. Aquestes conductes augmenten notablement l'estrès dels pares, generant un cercle viciós.

La sobreprotecció del nen malalt i l'hospitalització d'aquest poden tenir un impacte significatiu sobre la resta de germans no malalts, els quals experimenten estrès en haver d'enfrontar-se a canvis en l'ambient familiar o rebre una menor atenció per part dels pares. En alguns germans s'observa una disminució del rendiment acadèmic, amb el consegüent retard escolar, acompanyat eventualment de símptomes de tipus psicosomàtic, tot això per poder competir amb el temps i energia que els pares dediquen al nen malalt. De vegades, els germans sans arriben fins i tot a sentir-se culpables o amb certa responsabilitat sobre la condició en què es troba el germà ingressat.

Alguns nens sans poden tenir també sentiments de rancor o ràbia cap al germà malalt, ja que no entenen la situació. Com a conseqüència directa se sentiran responsables si la salut del germà empitjora o si aquest morís, doncs en la seva fantasia infantil no entenen que no tenen el control sobre les coses que estan fora de la seva ment.

Com gestionar l'ingrés d'un germà?

Hi ha unes pautes bàsiques de gestió que serveixen per reduir l'estrès del germà no ingressat i per minimitzar les possibles conseqüències conductuals que puguin aparèixer. Per això:

  • El germà, igual que el nen que serà hospitalitzat, ha de ser educat sobre la malaltia i les seves conseqüències, buscant la seva cooperació i promovent la seva implicació; és important fer-li sentir que segueix sent important i estimat.
  • Se li aplicaran primers auxilis psicològics en moments claus, de tal manera que s'intenti minimitzar l'impacte dels estressors i promoure la independència i l'autoestima.
  • S'haurà d'afavorir la comunicació. És important que el nen tingui llibertat absoluta per preguntar el que vulgui i senti prou confiança per explicar el que sent. No hem de jutjar ni criticar res del que ens digui, doncs llavors es retraurà, i malgrat que ho segueixi pensant, no ens ho dirà.
  • Es donarà espai per solucionar els dubtes que pugui tenir com: ja no em voleu? I si el meu germà no es cura què passarà? O comentaris relacionats amb el que sent: vull que es posi bo ja; estic cansat; no vull seguir a casa dels avis; vull que es mori. Tots són comentaris comprensibles des de la mentalitat infantil, ja que els nens no en són conscients de les repercussions ni de la realitat. Cal explicar bé què està passant i reconduir els sentiments que ells identifiquen com ràbia cap sentiments com la frustració, la impotència, l'enveja, que encara que siguin més difícils de nomenar i d'identificar, s'ajusten més a la realitat i són més fàcils d'afrontar una vegada detectats.
  • Es donarà espai per solucionar els dubtes que pugui tenir com: ja no em voleu? I si el meu germà no es cura què passarà? O comentaris relacionats amb el que sent: vull que es posi bo ja; estic cansat; no vull seguir a casa dels avis; vull que es mori. Tots són comentaris comprensibles des de la mentalitat infantil, ja que els nens no en són conscients de les repercussions ni de la realitat. Cal explicar bé què està passant i reconduir els sentiments que ells identifiquen com ràbia cap a sentiments com la frustració, la impotència, l'enveja, que encara que siguin més difícils de nomenar i d'identificar, s'ajusten més a la realitat i són més fàcils d'afrontar una vegada detectats.
Quan una família ingressa un dels fills, lògicament l'atenció de la mateixa, especialment dels pares, es dirigeix cap al nen malalt. És una situació d'emergència que requereix més dedicació.
 
S'organitzen per estar amb ell durant l'ingrés, per la qual cosa demanen ajuda al seu entorn proper (la tieta va a recollir l'autobús escolar a la resta dels germans, aquests es queden a dinar a casa de l'àvia, etc.). Aquesta reorganització és lògica i plausible. Mentre duri l'ingrés, tots han de fer un esforç extra. Però, el fet que sigui comprensible, no pressuposa que els germans no trobin a faltar als seus pares.
 
Per tant, és important dedicar un temps diari al fill no ingressat i que les rutines que tenen a veure amb ell no es vegin excessivament alterades. També és important incloure'l en les noves rutines que es generen dins de la unitat familiar:
  • Preguntar-li si vol anar a visitar el germà o no. 
  • No anomenar constantment al germà malalt, sinó donar-li espai perquè ell sigui qui pregunti. 
  • No obligar-lo a fer coses per al germà, però donar-li l'opció a fer-les (un dibuix, un regal, una maleta amb records i objectes importants...).

Com transmetre la informació?

Davant la manca d'explicacions, el germà sa tendeix a interpretar el que està passant des de la seva pròpia concepció del món i, sovint, conclou que està passant alguna cosa molt greu, ja que veu molt alterats i diferents als pares.

Els dos grans focus de preocupació giren entorn a:

  • Preocupació pel seu germà o germana malalta. Cal protegir els nens de les informacions esbiaixades i les expectatives negatives. Aquesta informació limitada pot conduir a conceptes falsos sobre la naturalesa de la malaltia i dels tractaments. Poden estar especialment predisposats a preocupar els dies de tractament del germà o germana, tant si comprenen el que li està passant, com si no. Així mateix, si està a l'hospital, els preocupa la seva possible mort i les conseqüències de la malaltia: com va emmalaltir meu germà?, em succeirà a mi o als meus pares?, és contagiós?, es morirà?, etc.
  • Preocupació pels pares. Els veuen tristos, nerviosos, cansats ... Potser, fins i tot, hagin escoltat alguna conversa telefònica amb un altre familiar o que els hagin vist plorar.
En ambdós casos la millor prevenció és oferir-los una informació adaptada al seu nivell de comprensió i solucionar tots els interrogants que els puguin sorgir, així com fer-los sentir que els seus pares segueixen estant aquí i que no han deixat de prestar atenció. 
 
Per poder adaptar la informació al nivell de comprensió de l'infant hem de tenir en compte que aquest presenta una lògica pròpia, que es basa en el coneixement que té del món, d'acord a les seves experiències i a les característiques del seu pensament. Les característiques bàsiques són: 
  • Mesuren el temps de manera diferent. No coneix el temps convencional, no sap quant és un mes, sis mesos o cinc anys. Aprenem a mesurar el temps amb les experiències viscudes. Per tant, quan a un adult li diem és un mes de tractament, ho entén i es tranquil•litza; en el cas del nen, li pot augmentar l'ansietat, ja que no sap quant temps és i a més no ho pot relativitzar com l'adult.
  • Significat literal. Durant bona part de la infància el nen presenta un pensament de tipus concret. Això significa que el nen comprèn el significat literal de les paraules i no el significat figurat de les mateixes: comprèn el que coneix, observa i toca.
  • Fantasia. És característic el pensament màgic i egocèntric: el nen interpreta la majoria dels esdeveniments que li succeeixen o succeeixen al seu voltant creient que són conseqüència de les seves conductes i dels seus sentiments o desitjos.

Reaccions esperables davant l'ingrés d'un germà 

La imaginació dels nens pot arribar a angoixar-los força. L'edat del nen influirà en el grau d'elaboració de les preocupacions: des de puc portar-li una joguina? fins es pot morir? Per regla general, les reaccions dels nens respecte a la malaltia i l'ingrés del seu germà es poden concretar en:

  • Sentiment de tristesa. És normal experimentar una reacció dolorosa després de la comunicació de malaltia del germà. Sovint els nens reflecteixen el nivell d'ansietat mostrat per altres membres de la família, especialment el pare i la mare.
  • Sentiment de culpa. Algunes vegades els germans sans pensen que haurien d'haver estat ells els que havien d'haver emmalaltit o bé que ells mateixos han estat la causa de la malaltia. A més, poden tenir sentiments de culpabilitat si no s'havien portat bé amb el seu germà o germana o anteriorment el van tractar malament. El nen que arriba a aquestes conclusions pot desenvolupar un intens sentiment de culpa així com una necessitat de ser castigat. Aquest tipus d'emocions se solen expressar mitjançant el retraïment, la depressió o la provocació (recerca) del càstig.
  • Sentiments de gelosia i aïllament. El germà malalt rep molta atenció (i sovint regals) de la família, amistats i personal de l'hospital. Els familiars, sovint, desatenen als altres fillss mentre el cuiden. Tot això origina sentiments de gelosia i aïllament.
  • Sentiment d'enuig. A mesura que el tractament progressa i el nen millora, els germans es poden sentir molestos i mostrar agressivitat per la contínua atenció donada. Sovint pares i mares es queixen de problemes de conducta amb els altres membres de la família.
  • Rebequeries o conductes disruptives. El germà sa pot reclamar l'atenció dels pares mitjançant rebequeries, petits furts, contestacions fora de to, descens en el rendiment escolar, etc. El que pretén amb aquests comportaments és fer-se present per als seus pares, expressar que segueix necessitant de la seva protecció. Si es reforcen negativament aquests comportaments, si el nen sent que així és capaç d'aconseguir dels seus pares la seva quota d'atenció (encara que sigui per renyar-lo o castigar-lo), tendirà a mantenir-los.
  • Molèsties psicosomàtiques. Veure el seu germà hospitalitzat pot fer que alguns nens sans perdin el sentiment d'immunitat i que res dolent els pot passar. Simultàniament, la malaltia pot transformar els canals de comunicació familiar, establint la malaltia física com la via mitjançant la qual s'aconsegueixen les cures i una manera efectiva de rebre l'afecte per part dels pares. No és estrany, doncs, que el nen sa comenci a manifestar símptomes com ara mals de cap, d'estómac, marejos o altres malalties difuses. Aquest procés, en no ser conscient, és molt resistent al canvi i pot necessitar, per això, ajuda d'un professional.
  • Nen model. Es poden trobar reaccions oposades i que el nen intenti fer-se càrrec de més responsabilitats de les que li pertoquen per edat i rol familiar per intentar alleujar la càrrega parental (de sobte s'afanya per recollir la seva habitació, ajuda a parar taula, baixa les escombraries, etc.). Tot això carregat d'una forta agressivitat cap al germà que és qui ha provocat el patiment dels seus pares. La malaltia es converteix en la peça angular de la família. Tot (tant allò bo com allò dolent) gira entorn d'ella.
  •  Nen infermer. A vegades, el germà sa assumeix el rol de cuidador més del que seria convenient. Pot convertir-se així en una extensió del metge o dels pares suportant una càrrega per a la qual no està preparat. De vegades els pares o altres familiars (sense ser-ne conscients) fomenten aquest rol suggerint, per exemple, que vigili que es mengi tot l’esmorzar a l’hora del pati, que li doni un encàrrec al tutor del seu germà, etc. Cal evitar aquest tipus de situacions de manera que el nen no se senti responsable ni de la malaltia ni de l'evolució del seu germà.

Últimes consideracions

És important que la comunicació de l'ingrés del germà es faci al mateix temps que el germà s'assabenta que serà hospitalitzat, però de forma adaptada a la seva edat i comprensió. 

En general, les reaccions comentades són la forma d'adaptació normal dels nens davant canvis estressants en la seva vida. Poden ser minimitzades i d'una durada concreta en el temps. Si les reaccions fossin mantingudes o empitjoressin s'hauria de recórrer a l'ajuda d'un professional. És important comptar per a això amb la compressió i ajuda dels mestres del nen sa, ja que possiblement seran ells qui donin la veu d'alerta.

Article realitzat per la UTCCB:

Alicia Álvarez García

Coordinadora de l'àrea Assistencial de la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB), el centre de prevenció i gestió de situacions crítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que ofereix intervenció psicològica especialitzada a individus, grups i organitzacions en l'abans, el durant i el després d'un esdeveniment traumàtic.

UTCCB:

  • Campus UAB - Facultat de Psicologia. 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès). Barcelona - Spain.
  • Tel. 900 10 15 80 / International calls: 93 581 37 04 / Email: info@utccb.net
Twitter @UTCCB
Icono Facebook facebook.com/UTCCB
UTCCB SIPEP UAB

Comparteix