• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Artritis Idiopàtica Juvenil: causes, diagnòstic i tractament

08/06/2018

Què és l’artritis idiopàtica juvenil?

L’Artritis Idiopàtica Juvenil (AIJ) no és una malaltia única sinó un grup de malalties que tenen com a denominador comú la presència d'inflamació d'una o més articulacions de causa desconeguda durant almenys sis setmanes en un menor de 16 anys.

Quines són les seves causes?

L’AIJ és un grup de malalties de causa autoimmune. Com en moltes d'elles, la seva causa és probablement multifactorial: en una persona amb una predisposició genètica, en un moment determinat de la seva vida un factor desencadenant (infeccions, vacunacions...) posa en marxa una alteració de la resposta immune del seu organisme.

Això produeix que les seves pròpies defenses "ataquen" la membrana sinovial, el teixit que entapissa l'interior de les articulacions i produeix així una inflamació de la articulació.

Com es manifesta?

De vegades la inflamació d'una articulació és la única manifestació. En aquests casos un genoll o un turmell sol ser el més freqüent. En altres ocasions es pot presentar en forma d'inflamació de diverses articulacions, si no simultàniament, de manera consecutiva o solapada en el temps, al llarg d'unes setmanes o pocs mesos.

La inflamació es manifesta perquè l'articulació s'infla, es posa vermella, s’escalfa i fa mal, el que limita la seva mobilitat i el seu funcionament normal. En aquest cas és important tenir en compte una sèrie de signes d'alarma: si la inflamació es produeix de forma espontània, sense una causa aparent com un traumatisme, o si el nen presenta altres símptomes associats com ara febre, pèrdua de pes, una erupció a la pell o inflamació dels ganglis; és important consultar amb el seu pediatre perquè avaluï la causa de la inflamació.

En ocasions, sobretot en nens petits, pot resultar difícil saber si ha existit o no l'antecedent d'un traumatisme. En aquests casos, si la pell que recobreix l'articulació inflamada presenta signes de traumatisme (hematomes, erosions...) i amb repòs, antiinflamatoris i fred local la inflamació millora en pocs dies, el més probable és que es tracti d'una artritis traumàtica.

Pel que fa a l'edat d'aparició, l'evolució i el seu pronòstic, són molt variables, ja que l'AIJ és un grup de malalties diferents. L'últim consens internacional sobre la seva classificació considera les següents: sistèmica, poliarticular amb factor reumatoide negatiu, poliarticular amb factor reumatoide positiu, oligoarticular, persistent, estesa, artritis psoriàsica, artritis relacionada amb entesitis i artritis indiferenciada.

Com es diagnostica l’artritis idiopàtica juvenil?

El diagnòstic d'AIJ és d'exclusió. És a dir, que requereix complir els criteris comentats anteriorment (durada de més de sis setmanes, edat d'inici inferior als 16 anys) i descartar que hi hagi una altra causa que la produeixi: traumatismes, infeccions, reaccions a infeccions prèvies (artritis reactives, sinovitis transitòries...), etc.

Per descartar aquestes causes cal fer algunes proves, com ara anàlisi de sang i d'orina, radiografia de la articulació  afectada/es, anàlisi del líquid articular (mitjançant punció de l'articulació, sobretot en cas d'afectació d'una única articulació) i proves de microbiologia per descartar causa infecciosa (serologies en sang, prova de tuberculina...).

Atès que es tracta de malalties autoimmunes poden afectar-se altres òrgans del cos, entre ells l'ull (uveïtis). Per aquest motiu sempre que es considera un diagnòstic probable d'AIJ és important que el nen sigui valorat per un oftalmòleg de manera periòdica.

Quin és el seu tractament?

Independentment del tipus d'AIJ, els antiinflamatoris no esteroïdals (AINE), com ara ibuprofèn, naproxèn, diclofenac, indometacina... són útils per a combatre el dolor i la inflamació articular. Tanmateix, algunes formes d'artritis poden resultar resistents a aquests fàrmacs.

Atès que es tracta d'un grup de malalties diferents, l'esquema de tractament no és únic per a totes. En qualsevol cas, es basa en l'ús de fàrmacs que modifiquen la resposta immunitària, com ara els corticoides sistèmics (intravenosos i orals), el metotrexat, la leflunomida i els fàrmacs biològics, que bloquegen diversos receptors que intervenen en la inflamació crònica. Entre ells destaquen els fàrmacs anti-TNF (etanercept, infliximab, adalimumab) i els bloquejants d'IL-1 (anakinra, canakinumab) i d'IL-6 (tocilizumab).

Les infiltracions articulars amb corticoides s'utilitzen en cas d'afectació d'una o poques articulacions, sobretot si es tracta d'articulacions grans i fàcilment accessibles per a realitzar la infiltració.

Evolució i pronòstic de l’artritis idiopàtica juvenil

La AIJ és un grup de malalties cròniques, que poden cursar en forma de brots (més o menys freqüents) o bé de forma persistent. L'objectiu és diagnosticar-la de forma precoç per controlar la inflamació, que el nen tingui la millor qualitat de vida possible i evitar l'aparició de seqüeles incapacitants per l'afectació articular.

Accés a les fonts de consulta:
Petty RE, Southwood TR, Manners P, Baum J, Glass DN, Goldenberg J, et al. International League of Associations for Rheumatology classification of juvenile idiopathic arthritis: second revision, Edmonton, 2001. J Rheumatol 2004;31: 390-2.
De Inocencio Arocena J, Casado Picón R. Artritis Idiopática Juvenil. Introducción. Criterios de clasificación, mejoría, recaída y remisión. Epidemiología y periodicidad de las revisiones oftalmológicas. Protoc diagn ter pediatr. 2014;1:1-8.

Comparteix