• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Els antecedents de depressió dels pares, factor de risc en les depressions dels fills

16/02/2018

Una de cada quatre adolescents de 14 anys manifesta símptomes de depressió, mentre que en el cas dels nois la proporció és del 10%.

Així ho demostra una investigació liderada per la Universitat de Liverpool i el ULC Institute of Educations del Regne Unit, en què s'ha fet un seguiment a deu mil menors nascuts entre el 2000 i el 2001.

Una altra investigació del UCL, publicada a The Lancet Psychiatry, conclou que els antecedents psicològics dels dos progenitors, pare i mare, són un factor de risc i apunta que cal treballar de forma precoç amb el quadre familiar: "Conèixer els factors de risc a l'inici de l'adolescència és clau a l'hora de prevenir la depressió al llarg de la vida".

Antecedents paterns i materns, mateix factor de risc

Part de la literatura científica ha treballat sobre la premissa que la figura de la mare era més determinant que la del pare pel que fa a patologies mentals com la depressió, entre altres coses perquè es donava per fet que era la mare qui passava més temps amb els fills.

La investigació publicada a The Lancet Psychiatry es basa en el seguiment a 6.000 famílies d'Irlanda i 8.000 del Regne Unit, amb un seguiment de les famílies i dels nens en edats de 7, 9, 13 i 14 anys. Tots ells han contestat enquestes sobre sentiments i s'han avaluat tenint en compte una escala de depressió. "L'evidència científica ens mostra que són pare i mare, i no només aquesta última, els que tenen un paper fonamental i influent sobre el fill", afirma Amalia Gordóvil, doctora en Psicologia Clínica i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC.

Gordóvil, psicoterapeuta infantojuvenil i familiar al Centre Grat, recomana que els pares que tinguin depressió es posin en mans de professionals, i que també es faci un seguiment dels fills: «La forma en què els fills es relacionen amb el món ve determinada en bona mesura pel que veuen a casa. Un pare i una mare transmeten milers de missatges als fills, no només amb el que diuen, sinó també per com afronten les demandes del dia a dia i en la manera d'estimar-se a un mateix i als altres ».

Per tot això, és vital que pares i adolescents tinguin la possibilitat d'expressar les seves inquietuds per identificar i accedir a assessorament especialitzat.

Vulnerabilitat femenina

És a partir dels 13 anys, coincidint amb l'inici de l'adolescència, quan es manifesten els primers símptomes depressius. Segons l'estudi de la Universitat de Liverpool, que ha fet el seguiment a 10.000 individus, les noies són més vulnerables. També són factors de risc néixer en una família desfavorida i, en el cas del Regne Unit, pertànyer a una minoria ètnica. Tal com indica l'estudi, les noies tenen més tendència a experimentar capítols depressius.

"L'anàlisi en l'àmbit social ens dóna la resposta", segons la professora de la UOC, Gordóvil apunta que a les dones se'ls exigeix "ser guapes, atractives, elegants, professionals, bones mares, etc., i l'adolescent quan obre els ulls es troba enmig de tot això plena de contradiccions: ha de complir amb les expectatives, però no està preparada emocionalment per assumir-ho. Aquí comencen els primers símptomes d'ansietat o tristesa ".

L’adolescència: un període d’inestabilitat emocional

La inestabilitat emocional és una característica de l'adolescència i sol revertir quan la persona madura i adquireix mecanismes d'afrontament òptims. Així i tot, Gordóvil recomana estar atents a l'evolució de cada fill, sobretot si es donen factors de risc, com viure una experiència estressant o tenir a familiars propers amb trastorns.

L'estudi també assenyala que la majoria dels pares no són conscients de la gravetat de la situació. El distanciament amb els amics, la tristesa, els canvis en l'estat d'ànim, la irritabilitat o les alteracions en els hàbits de la son o de l'alimentació poden posar als pares en alerta. Segons Gordóvil, és aconsellable conèixer també la conducta dels fills en l’àmbit escolar, pel que es recomana contrastar les opinions amb el tutor i esbrinar com els veuen a l'escola.

També cal parlar amb els fills i manifestar-los disponibilitat per si volen demanar ajuda: "És fonamental que els pares transmetin que són aquí per quan el fill ho necessiti i que s'estableixin pautes sanes de comunicació". Això sí, protegir-los en excés i alliberar-los de responsabilitats agreugen el problema. La teràpia més recomanable és la psicoteràpia; preferentment, els enfocaments que treballin amb l'entorn familiar, com l'enfocament familiar sistèmic.

Accés a les fonts de referència:

The association between paternal and adolescent depressive symptoms: evidence from two population-based cohorts. The Lancet Psychiatry. [Data de consulta: 16/02/2018]

Etapa: 

Comparteix