• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Ansietat, fòbies i pors

20/01/2017

Provablement tothom ha experimentat por o ansietat en algun moment de la seva vida. La sensació d’ansietat és una situació particularment incòmoda, però en els nens, aquesta mena de sentiments no només són normals, sinó que també són necessaris. La realitat és que aprendre a fer front a l’ansietat pot preparar els nens i joves a gestionar les experiències i situacions a les que hauran d’enfrontar-se al llarg de la vida.

L’ansietat es defineix com “una aprehensió sense una causa aparent.” Generalment passa quan no hi ha amenaça immediata per a la seguretat d’una persona, però tot i així l’amenaça se sent com una cosa real.

Tenir por o ansietat sobre certes situacions o fets també pot ser útil, ja que ajuda que els nens es comportin d’una manera segura. Per exemple, un nen amb por al foc evitarà jugar amb llumins.

Tipus de pors i ansietat en funció de l’edat

La naturalesa de les ansietats i temors canvia a mesura que els nens creixen i es desenvolupen:

  • Els nadons poden experimentar ansietat davant dels estranys, abraçant els pares quan s’enfronten a persones que no reconeixen.
  • Els nens petits al voltant de 10 a 18 mesos pateixen ansietat de separació, sentint-se emocionalment disgustats quan un o ambdós pares se’n van.
  • Els nens de 4 a 6 anys tenen ansietat per les coses que no estan basades en la realitat, com la por a la foscor, els monstres i fantasmes...
  • Els nens d’entre 7 i 12 anys generalment tenen pors que reflecteixen circumstàncies reals que els hi poden ocórrer, com ara malalties o  desastres naturals.
  • Els adolescents poden experimentar ansietat relacionada amb l’acceptació social o l’èxit acadèmic.

Signes que indiquen que un nen pot estar patint ansietat

Els següents símptomes, sense cap causa que els justifiqui, ens poden alertar que un nen pot estar patint ansietat:

  • Moviments nerviosos, com ara espasmes.
  • Problemes per agafar el son i/o mantenir el son durant més estona del que és habitual.
  • Mans suoses.
  • Ritme cardíac accelerat.
  • Nàusea.
  • Mals de cap.
  • Mals de panxa.

A part d'aquests símptomes, els pares poden identificar quan el nen no se sent còmode en alguna situació. 

Algunes vegades simplement parlar sobre la por pot ajudar el nen a aprendre a gestionar-la.

Què és una fòbia?

Quan persisteixen els temors i l’ansietat, poden sorgir problemes. Per molt que un pare o mare esperi que el nen se’n surti a mesura que creix, de vegades passa el contrari, i la causa de l'ansietat va més enllà i es torna més freqüent. L'ansietat es converteix en una fòbia o una por que és extrema, severa i persistent.

Una fòbia pot ser molt difícil de tolerar, tant per als infants com per aquells que els envolten, especialment si l'estímul que produeix l’ansietat és difícil d'evitar (per exemple, tempestes elèctriques).

Per saber si estem davant d’una situació que requereix ajuda d’un professional, és bo preguntar-se si la por i el comportament del seu fill és típic de la seva edat. Si la resposta és afirmativa el més probable es que es resolgui abans de convertir-se en una causa de preocupació. Això no vol dir que l'ansietat hagi de ser ignorada, sinó més aviat considerada com un factor en el desenvolupament normal del seu fill.

D’altra banda, si la por del seu fill és del tot desproporcionada amb la causa que la provoca, pot ser necessària l’ajuda d’un psiquiatre o psicòleg.

Com ajudar als fills a gestionar els temors i ansietats

  • Per part nostra cal reconèixer que la por és real, perquè així és com ho sent el nen. Ser capaç de parlar sobre la por ajuda. Les paraules, de vegades, treuen poder als pensaments negatius. Si es parla de la por, pot arribar a ser menys potent.
  • Mai menysprear la por com una manera de forçar al seu fill a superar-la. Dir: "No siguis ridícul! No hi ha monstres a l’armari!" pot fer que el nen vagi al llit, però no farà que la por desaparegui.
  • No rendir-se davant dels temors. Si al seu fill no li agraden els gossos, no creuar el carrer a propòsit per evitar-ne un. Això acaba de reforçar que els gossos han de ser temuts i evitats. El més convenient és donar suport i protecció a mesura que s'acosta l'objecte temut i afrontar-lo amb el seu fill.
  • Ensenyar els nens a avaluar la por. Un nen que pot visualitzar la intensitat de la por en una escala d'1 al 10, essent 10 el més fort, pot ser capaç de "veure" la por amb menys intensitat del que s'imaginava. Els nens més petits poden visualitzar-la sentint-se "plens de por", estar ple "fins els genolls", "fins l'estómac", etc.
  • Ensenyar algunes estratègies. El seu fill pot apropar-se a l'objecte temut, i després tornar a nosaltres buscant seguretat abans d’apropar-s’hi de nou. 
  • Les tècniques de relaxació també són molt útils, com la visualització (surant en un núvol o estirat en una platja, per exemple) o la respiració profunda (imaginant que els pulmons són globus i deixar que, poc a poc, es desinflin).

S’ha de tenir present que la clau per resoldre els temors i ansietats és poder superar-los. L'ús d'aquests suggeriments pot ajudar el seu fill a fer front a aquestes situacions.

Comparteix