• El portal de la salut per a les famílies
  • L'Observatori de la salut de la infància i l'adolescència
  • Més de 1000 consells de salut per als teus fills
  • La guia de la salut i el benestar per als teus fills

Amnèsia digital, per què hi ha dades que no recordem?

10/07/2015

El fet que les noves tecnologies hagin impregnat la quasi totalitat de les facetes de la nostra vida quotidiana (educació, oci, treball, salut, etc.) és una evidència de la qual ningú en dubta. Però, com afecta la dependència digital en la gestió dels processos de la memòria a curt i mig termini?

Aquesta és una pregunta que potser ens toqui plantejar-nos, respecte a l'hàbit que ja hem incorporat de fer cerques a Google (el cercador per excel·lència) davant de qualsevol dada o informació que no recordem o que desconeixem. Aquesta conducta, ha estat denominada com "efecte Google". Segons els experts ocasiona el que han designat com a "amnèsia digital", entenent aquesta com un procés selectiu mitjançant el qual només recordem aquella informació que sabem no podem trobar de forma garantida a Internet o en els nostres dispositius digitals.

Aquest fet explicaria una realitat que es repeteix entre la població adulta, com és el fet que recordem sense problema el telèfon fixe de la nostra casa de la infància, però no el telèfon mòbil d'un familiar o un company de treball. En el primer context, l'única manera que teníem per accedir a la dada del telèfon fix era, o bé memoritzant-lo o sinó tenint-lo anotat en una agenda "de paper" (situació que comportava l'esforç que aquesta fos assequible per a la consulta en el moment necessari).

Vegem a continuació algunes dades que il·lustren aquest fenomen en la població adulta, per passar seguidament a avaluar com afecta a la població infantil i juvenil.

Segons una enquesta realitzada per Kaspersky Lab (2015), empresa consultora especialitzada en la seguretat i Internet, en què van participar 6.000 usuaris majors de 16 anys, el 44,9% dels mateixos no recordava de memòria el telèfon dels seus fills. La dada augmenta fins el 90,5% quan la informació que se'ls va consultar, va ser la dada relacionada amb altres telèfons importants com el de l'escola dels seus fills. Per contra, el 65% de les persones enquestades, sí recordaven el número de telèfon de la casa en la qual vivien quan tenien entre els 10 i els 15 anys.

Com afecten les tecnologies digitals i Internet en els processos de memòria dels joves?

Segons els experts la seguretat que generen les tecnologies digitals d'accedir a la informació, sense la necessitat de recordar-la, relaxa als joves en els processos de memorització de dades. Malgrat això, també és cert que ni adults ni joves solem ser prou responsables en el maneig de les tecnologies generant còpies de seguretat que ens permetin disposar de recursos per a la recuperació de les dades en cas de pèrdua o sostracció. Per tant, la sensació que tot el que desitgem buscar en un moment o altre estarà a la nostra disposició, pot arribar a ser una falsa creença sinó incorporem conductes per a la conservació i recuperació de les dades personals emmagatzemades en els dispositius digitals.

Les tecnologies i els recursos que ens permeten l'emmagatzematge de dades, condicionen els processos d'aprenentatge, memòria i record de la població de cada època. Ja en la seva època, Einstein va deixar constància que no tenia la necessitat de memoritzar informació que pogués consultar en un llibre.

Aquesta mateixa situació es va repetir davant l'aparició de les calculadores digitals, deixant en evidència que no era necessari saber de memòria les taules de multiplicar o altres operacions matemàtiques que es poguessin dur a terme mitjançant aquesta tecnologia... sempre que el concepte del càlcul a realitzar l'usuari ho tingués interioritzat i ho sabés aplicar en funció del problema a resoldre.

Les tecnologies estan canviant els processos d'aprenentatge dels nostres joves, focalitzant els seus interessos més que en l'adquisició de continguts conceptuals, en aquells de tipus procedimental i actitudinal. En paraules col·loquials, podríem arribar a afirmar que per als joves és més important aquell aprenentatge vinculat amb l'ús d'una tecnologia i/o fer cerques de dades, que les dades en sí, ja que depenen del primer tipus d'aprenentatge per accedir al segon.

En aquest sentit, i segons ja va demostrar en l'any 2011 la revista Science, les tecnologies digitals i sobretot Internet s'estan convertint en una extensió de la memòria humana. Per demostrar aquesta evidència, van dur a terme quatre experiments en un context controlat, deixant constància que els subjectes participants quan tenien la seguretat de comptar amb la col·laboració de la memòria externa de les tecnologies digitals i Internet, de manera selectiva i conscient no memoritzaven la informació.

La neuroplasticitat del nostre cervell, mitjançant aquest tipus de processos selectius, és l'encarregada de permetre'ns assolir aquells aprenentatges que són rellevants i que ens permeten adaptar-nos al context en el qual vivim. Comptat i debatut, seguim funcionant sota l'instint primari de supervivència que ha impregnat des dels seus orígens a la raça humana, posant en valor i adaptant les seves capacitats a les necessitats a assolir en la societat en què vivim.

Ningú dubta que per a l'home primitiu els aprenentatges relacionats amb les habilitats de la caça eren claus per a la seva supervivència. En el context actual, els aprenentatges relacionats amb el maneig de les tecnologies de la informació i de la comunicació, han substituït a la necessitat de memoritzar qualsevol informació que sigui accessible a través de les mateixes.

Com afecten les tecnologies en el procés d'ensenyament i aprenentatge de nens i adolescents?

  • L'entorn digital es presenta com a atractiu per als processos educatius. El potencial multimèdia de la mateixa, així com les seves dimensions (Internet és el repositori d'informació més gran que mai ha existit), són dues de les característiques que determinen les seves possibilitats en l'entorn escolar.
  • La magnitud de la xarxa, sobretot en els nens més petits, pot fer-los sentir-se perduts. Aquest fenomen identificat sota el nom de "serendipiti", ha de ser un objectiu educatiu en els primers anys d'escolarització. Mestres i pares hem de ser responsables d'ensenyar el correcte gestió de les tecnologies digitals, per a aquesta manera contribuir a que els nens coneguin tot el seu potencial i evitin tota mena de risc.
  • Segons els experts les tecnologies digitals estan influint de manera negativa en la capacitat de lectura i de comprensió dels textos. En aquest sentit, la mateixa tecnologia i la seva capacitat de generació de continguts ens pot ajudar a promoure l'adquisició de les competències relacionades amb la lectoescriptura i en general amb el correcte ús del llenguatge. Si aconseguim detectar temes d'interès entre els nostres joves, aquests poden ser un excel·lent recurs per exercitar habilitats relacionades amb la lectoescriptura, per exemple mitjançant la creació i manteniment d'un bloc especialitzat.
  • Es destaca un detriment de la memòria de treball vinculada amb el record i maneig de dades, i augment del desenvolupament de la memòria visual. Aquesta realitat ha estat constatada amb proves d'imatge cerebral, per exemple en poblacions estimulades mitjançant videojocs, en què les connexions cerebrals difereixen entre la fase inicial i posterior de l'estudi. En aquest cas, l'orientació espacial, la memòria visual i la coordinació visual-motora, són habilitats que es poden exercitar a nivell cerebral i que gràcies a la neuropasticitat permeten la creació de noves connexions cerebrals condicionades per l'ús que fem dels nostres recursos d'aprenentatge.
  • La reserva cognitiva que tenim retarda l'aparició de malalties relacionades amb la nostra memòria, com seria l'Alzheimer ja que ens permet disposar de més recursos per compensar els dèficits. En aquest sentit, és clau promoure activitats que permetin l'exercitació activa de la memòria, ja sigui en contextos d'educació formal, com no formal. Els jocs de lògica i de memòria, poden ser un recurs lúdic que contribueix de forma divertida a l'exercitació de la memòria. La lectura és una altra activitat que mai hem d'oblidar, el seu valor "nutritiu" per a la ment és com l'aigua per a l'organisme, imprescindible.
  • Els contextos educatius cada vegada se centren més en habilitats cognitives relacionades amb processos, com seria la gestió i recuperació de la informació, que no en memoritzar i recordar dades. Un jove del present maneja una quantitat ingent de dades en comparació amb un noi/a de la mateixa edat, però de fa tan sols 20 anys, d'aquí la necessitat d'adquirir tècniques per a la gestió de la informació.
  • La memòria i els nostres records condicionen la nostra personalitat i el seu desenvolupament, per tant la correcta estimulació que rebem a nivell d'ensenyament-aprenentatge determinarà trets de la nostra individualitat.
  • No oblidem mai la importància de l'exercici físic i el seu efecte positiu a nivell cognitiu, atès que contribueix a crear i millorar les connexions cerebrals. L'alliberament de dopamina que ocasiona, un dels més potents neurotrasmissors, afecta de manera favorable en el rendiment neurològic i per tant de la memòria i dels processos educatius. Una recomanació i que afectarà positivament en el rendiment acadèmic de nens i joves, és la pràctica diària o tres vegades en setmana d'algun tipus d'exercici físic. Lamentablement, en els currículum educatius actuals la dedicació temporal a l'educació física no cobriria les indicacions recomanades.

Com hem comentat en aquest article, la tecnologia està marcant un abans i un després també en els processos cognitius, que correctament gestionats no haurien de generar cap tipus d'alarma.

Accés a les fonts de consulta:

Cómo sobrevivir en el mundo de la amnesia digital. Kaspersky. [Data de consulta: 10/07/2015]

La Amnesia Digital se extiende entre los españoles. ABC. [Data de consulta: 10/07/2015]   

Google ya es parte de tu memoria. El País. [Data de consulta: 10/07/2015]

Betsy Sparrow, Jenny Liu, Daniel M. Wegner (2011) “Google effects on memory: cognitive consequences of having information at our fingertips”. Revista Science. DOI: 10.1126/science.1206773. 

Comparteix